El G.E.E.S. a l’ACUSTICAT 2022

El Grup d’Exploracions de l’Entorn Sonor (G.E.E.S.) va col·laborar per segon any al Congrés d’Acústica de Catalunya (Acusticat) amb dues aportacions: una taula rodona (D-10) amb el títol “Raymon Murray Schafer i l’Ecologia Acústica: una reflexió crítica sobre el seu llegat”; i com a activitat de cloenda, una passejada d’escolta per diferents espais de la ciutat de Granollers.

Taula Rodona

La taula rodona es va desenvolupar dilluns 25, entre les 11:30 i les 12:45 amb la participació de Francesc Daumal (Catedràtic Emèrit d’Arquitectura Acústica per l’ETSAB- UPC), Arnau Horta (comissari i crític d’art), José Manuel Berenguer (artista, compositor, director de Sonoscop, professor del Màster d’Art Sonor de la UB i membre de l’Académie Internationale de la Musique Électroacoustique) i Pedro Montesinos (periodista, músic, investigador en Ecologia Acústica). 

L’aportació de Murray Schafer al món de l’arquitectura, així com la importància de conceptes com el de “context” desplegats al CRESSON (Centre de Recherche de l’Espace et le Son de Grenoble) i la seva influència que ara s’evidencia en l’aparició de la norma ISO 19123, va centrar la intervenció de Daumal. Per la seva part, Arnau Horta va contrastar la concepció de soroll de l’investigador canadenc amb la de l’artista Max Nehaus, més orientada cap a la comprensió de la complexitat que hi ha darrere del soroll que no pas a l’eliminació sistemàtica que demonitza qualsevol soroll.

José Manuel Berenguer, va precisar algunes qüestions sobre la manera d’entendre millor conceptes com “entorn sonor” i “paisatge sonor”. També va reflexionar sobre la multifocalitat i la percepció que fem dels sons que ens envolten. La darrera intervenció tenia per objecte la perspectiva comunicativa per contrastar models comunicatius com el de Shannon i Weaver o el proposat per Barry Truax. També es va tractar propostes d’autors com Marshall MacLuhan o Jürgen Habermas, tant amb relació a “l’ecologia dels mitjans” com a la “intersubjectivitat” de les opinions i la necessitat d’arribar a consensos en cas de conflictes.

Dimarts 26 a la tarda, com a cloenda del congrés, la proposta era pràctica i va consistir en una passejada d’escolta seguint el mètode Daumal (guia/cec/notari) per diferents espais significatius de la Ciutat, tant pel seu valor històric, cultural i natural.

Data 26-04-2022. 17h. Granollers

Grup A: Rosa, Eduard i Safae. 

Primer Tram: Rosa.- Cega  /  Eduard.- Pigall  /  Safae.- Notària

Recorregut del Primer Tram

Les primeres sensacions són estranyes quan anul·lem un sentit tan important com la vista. “Tengo miedo de caerme”. A poc a poc vas els altres sentits es fan més sensibles i “se escucha todo más”. De manera progressiva (i de la mà del pigall, superes aquestes inseguretats: “tengo más confianza”, abans d’iniciar el recorregut. En el moment de creuar el pas de vianants, les sensacions comencen a generar emocions: “los coches me dan miedo”. Entrem pel carrer Catalunya on creuem veïns, algun vehicle. Al carrer de les Travesseres, girem per dirigir-nos, seguint Antoni Espí i Grau, fins a la plaça Josep Maluquer i Salvador.  “Ahora me siento cómoda con la gente, no como antes”. A la plaça hi ha l’accés a un espai particular.

Tengo miedo, siento como un búnquer” van ser les primeres paraules de Rosa quan li van demanar què sentia i on pensava que podia estar. La relativa foscor, la humitat o la distància dels sons que entren en aquest espai i el seu comportament acústic (reverberació) expliquen un espai amb gran valor històric i emocional per la ciutadania de Granollers: el refugi de Can Sínia.

*******************************************************

Segon Tram. Eduard.- Cec  /  Safae.- Pigall  /  Rosa.- Notària

Recorregut del Segon Tram

Sortint del refugi, tornem a la superfície i als sorolls del carrer: els crits de nens i nenes jugant, de mares i pares, mentre el cec s’adapta a la situació “es curiosos caminar sin la vista”. Aquest tram passa per la Biblioteca Municipal on exploraem un edifici on el silenci és protagonista i deixa escoltar sons més subtils i suaus, el que permet concentrar-se en les característiques dels espais, tant interiors com exteriors.

«Es un espacio interior parcialmente acondicionado. Suelo de mármol. Acabado de interior de edificio”.

Allà vàrem accedir fins a un petit pati interior que hi ha a la planta baixa, des d’on se senten “ruidos en la lejanía de aves y de la vida cotidiana de la calle. Y escucho mi propio corazón y mi respiración”.

A la sortida de la Biblioteca, les veus i l’activitat pròpia d’un dimarts a la tarda en aquests carrers envoltava el grup en el seu recorregut. “Llegamos a un sitio más amplio… el sonido se ha ido abriendo” (cantonada de la Casa de Cultura de Sant Francesc). Entrem pel carrer Eslisabets i “escucho la música de un bar… es música moderna, como de la radio y un sonido como una fuente o tráfico”. L’efecte el va produir un sistema de ventilació amb un so greu i continu.

El carreró de la Constància va ser una altra etapa. Allà “huele a ladrillo y escucho unas campanas. No es un sitio reverberante. Es un sitio tranquilo y se escucha música en el fondo”. Avancem fins a arribar al Mercat de la plaça de la Caserna i ens dirigim pel passatge Sant Bartomeu cap a la Plaça de Folch i Torras. “Se oyen los pájaros y huele a comida. También escucho las sillas de una terraza”.

Travessem el carreró (“se ha estrechado”) que va cap a la plaça de la Porxada, deixant a la dreta la plaça de l’Església i ens endissem cap a la Porxada. “Noto mucha más gente. Es un lugar amplio y con más vida, terrazas y actividad de bar”. Sota la històrica construcció que dona nom a la plaça, les sensacions varien.”Hay aberturas pero parece que no está abierto del todo porque hay cierta reverberación”. A la Porxada, un altre espai de gran valor històric i social per la gent de Granollers, finalitzem el segon tram de la passejada. “Me gusta más ver las cosas”.

********************************************************

Tercer Tram: Safae.- Cega  /  Marta.- Pigall  /  Eduard.- Notari

Recorregut TercerTram
Plaça de la Porxada.

Un cop passat el primer moment de familiaritzar-se amb la persona que farà de pigall i amb les sensacions de no poder veure: “hi ha molta gent al voltant”; ens dirigim a la plaça de l’Església, entre gent que espera la sortida de l’alumnat d’una escola. “És un carrer ampli amb molta gent. Sento un nen plorant, un patinet”. Poc després, entrem a l’església. “Hi ha molta reverberació. És un lloc tancat, fa olor com de terra i hi ha música. Fa més fred i és un lloc molt alt”.

De sortida a la plaça, “hi ha una tapa metálica, però costa localitzar-la”. També “hi ha coloms volant” i quan arriben a travessar el carrer Sant Jaume, en direcció al carrer Sant Josep, es pot identificar que “és un carrer amb trànsit”. I a l’altra banda (ja al carrer Sant Josep), “és un lloc sense tanta gent, és ampli”, i tot i que “hi ha cotxes al voltant”, es poden escoltar “les fulles » dels arbres – agitades «pel vent”.

En direcció cap al riu, es pot identificar, “una perruqueria”, un bar “per les cadires metàl·liques de la terraça” i un edifici “amb una porta automàtica i gent dins treballant”. És l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de Granollers.

Poc després arribem al carrer Roger de Flor, on hi ha més trànsit i es produeix una major “percepció del risc”. “És un carrer amb trànsit en les dues direccions”. Quan creuem les impressions canvien: “estem en un espai força obert”. ”Hi ha cotorres”. Mentre ens apropem al riu pel carrer Joan de Camps i Giró passa “un carro de la compra” – evidentment, arrossegat per una persona-, fins que arribem a un espai tancat on se senten diferents sorolls. “És un taller mecànic”.

A la sortida, davant del Parc del Congost, s’identifica un espai “sense trànsit, ni tanta gent… és un lloc molt ampli” i poc després, pujant per les escales, ens endissem en el pont que travessa el riu. “Estem pasant per damunt d’un pont. Se sent aigua, com si hi hagués un petit salt d’aigua. És un riu”. 

Allà, al pont que creua el Congost, un dels espais naturals més importants de la ciutat, finalitzem el tram i la passejada d’escolta que hem fet per diferents entorns de Granollers.

Foto de grup dels participants a la passejada d’escolta de l’Acusticat 2022

Grup B: Eliseu, Martí, Sergi.

Primer Tram: Eliseu- Cec  /  Martí.- Pigall  / Sergi.- Notari

Recorregut del Primer Tram

Les primeres sensacions son sempre estranyes i cal una estona per adaptar-se i tenir confiança en el pigall. “Sento ocells… i trànsit… Sento sons constants”. Quan iniciem la passejada, creuem un pas de vianants i fem esperar un cotxe. “És un diésel?”. Pel carrer Catalunya identifica que “deixem el trànsit enrere”. En un entorn més tranquil mira d’identificar el paviment “podria ser llamborda… no, no, és un paviment rugós”.

Als pocs metres, detecta ”una entrada de pàrquing, per la reverberació”, i uns metres més enllà identifica que el fan passar per un espai cobert.

 “Ara entrem en un carrer més ample” (C/Travesseres).

Mentre camina pel mateix carrer, s’adona que “es va fent més estret”. A la cantonada amb Corró/Santa Elisabets “hi ha nens” i “una avioneta” – a la resta ens costa identificar-la, i detecta que “estem arribant a una plaça”.

Estem baixant a un soterrani. És humit i estret. Hi ha un soroll com d’extracció d’aire”. A preguntes de Daumal, identifica un sol de terra, tou, i que el sostre és de volta catalana, d’uns 3 m. d’alçada, i la ubicació del ventilador que regenera l’aire del refugi de Can Sínia.

Imatge de l’interior del refugi de Can Sinia.

********************************************************

Segon Tram: Martí.- Cec  / Sergi .- Pigall / Eliseu.- Notar

Recorregut Segon Tram

Després d’uns instants al refugi antiaeri, per adaptar-se a la falta de visió, identifica els sons de la ventilació, la humitat i la reverberació de l’espai. Per les escales d’accés, sortim a la plaça on de Josep Maluquer i Salvador, per dirgir-nos, pel carrer d’Antoni Espí i Grau, fins a la Biblioteca Municipal.

És un espais cobert. El sòl és com de marbre, molt reflectant. És un espai interior, per la reverberació, i fa olor d’escola que ha tancat. També podria ser un museu”.  La “porta automàtica” i la “moqueta” al terra que fa de catifa s’identifiquen quan accedeixen al pati interior. “És un espai semiinterior”.

La sortida de la biblioteca ens torna al carrer d’Antoni Espí i Grau. “Baixem. És un carrer amb pendent, com si recollís aigües pluvials”. Girem a la cantonada amb el carrer Sant Elisabet per arribar fins al carrer de la Constància.

Aquest és un carrer més estret i les parets son bastant absorbents. Podria ser pedra de riu, molt difusora”. Avancem i detecta “un avió”. “Sembla un espai obert”. “Dues persones han passat caminant. Un cartó arrossega per terra”.

Arribem a la Plaça de la Caserna, seguim pel passatge Sant Bartomeu cap a la plaça de Folch i Torras. “És un espai més obert, noto el sol a l’esquerra. El pis és de formigó”. Seguim el recorregut pel carrer de Santa Apol·lònia, plaça de les Olles i, girant a la dreta, entrem a la plaça de la Porxada on finalitza aquest segon tram. “Aquest és un espai obert però cobert”.

********************************************************

Tercer Tram: Sergi.- Cec / Eliseu.- Pigall /  Martí.- Notari

Recorregut Tercer Trajecte
Plaça de la Porxada.

En els primers moments de falta de visió, és necessari adaptar-se a la sensació de vulnerabilitat i s’ha d’agafar confiança amb el pigall que guiarà les passes del cec. “Sento gent caminant”. Amb tot, després d’aquesta primera impressió, es pot començar a caminar.

A la sortida de la plaça de la Porxada, ens dirigim cap a la plaça de l’Església. “Hi ha molta gent aturada i gent en moviment”. Entrant a la plaça, “hi ha ocells… És un lloc obert. No ens hem allunyat molt de la plaça Major i no estem en el mig de la plaça”. Pugem les escales i entrem a l’església. “Es nota la humitat. I hi ha música. És un espai molt reverberant, com un túnel o un passadís”.

A la sortida, en passar per sota d’un arbre: “ara estem a cobert”. Més endavant, travessant el carrer de Sant Jaume i ja caminant pel carrer de Sant Josep, detecta una porteria d’un edifici. “És un espai obert però sense profunditat”. “És un carrer tranquil”. “Hi ha una música que surt d’un local que te la porta oberta”.

Travessem el carrer Roger de Flor i seguim pel carrer Joan de Camps i Miró per arribar fins al riu i accedir al pont que el creua. “Sento cops, com si fos un tren. I so d’aigua”.

Així finalitzem la passejada. Uns breus comentaris sobre les impressions personals i algunes de les reflexions que suscita aquesta pràctica serveixen per posar punt final a aquesta activitat. Una experiència que mira d’estimular l’escolta per entendre millor i relacionar-nos millor amb l’entorn que ens envolta. 

Col·lecció d’imatges de les notes preses en els diferents trams del recorregut, pels diferents notaris.

Només queda donar les gràcies als ponents de la Taula Rodona (José Manuel Berenguer, Francesc Daumal, Arnau Horta) i als participants a la Passejada d’Escolta (Rosa, Eduard, Safae, Marta, Eliseu Martí i Sergi) per la vostra participació i predisposició. A Marta Chillida (Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Granollers) per la seva contribució a fer uns recorreguts més significatius i interessants (molt especialment per gestionar l’accés al refugi de Can Sínia). A Francesc Daumal per donar-me l’oportunitat de desplegar amb ell aquesta activitat. A Eli Carnicé per entendre i recolzar en tot moment la proposta. A Eduard Puig i a tota l’organització de l’Acusticat per comptar amb la participació del G.E.E.S. I no em vull oblidar de Yolanda (Activa Congresos) per tenir paciència amb mi.

Moltes Gràcies !!!

Grup d’Exploracions de l’Entorn Sonor (G.E.E.S.)

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: