Ocells, rumors… i gossos a la Font del Ràdium

El passat diumenge 5 de març el Grup d’Exploradors de l’Entorn Sonor va sortir a Granollers per visitar la Font de Ràdium. La nostra intenció era escoltar i enregistrar els sons i el paisatge sonor d’un entorn híbrid entre el paratge natural i l‘industrial i la proximitat de l’esmentada font amb els polígons industrial que té a tocar feia pensar que allà podríem tenir el que miràvem de trobar.

Així, cap a les 10 del matí, ens vam trobar Iago, Estafenía, Humberto i Pedro a l’estació de Granollers-Centelles, punt de partida del camí. Baixant de l’estació pel camí previst ja podíem veure que l’entorn triat era industrial com havíem previst, tot i que un diumenge al matí l’activitat és molt menor que un dia de cada dia. Seguint pel Carrer Joaquim Martorell vàrem arribar al pas inferior sota les vies del tren que ens permet travessar a l’altra part de les vies sense perill. Ja a l’altre costat, amb un sol incipient i la frescor del matí, envoltats d’ocells que voletejaven pels arbres,vàrem anar fent camí.

Sense deixar les vies, pel camí de Can Rosselló, i passada l’entrada a una parcel·la tancada, s’inicia la pujada cap a la Font. No és molt llarga i en poc temps arribem a una zona de cultius més plana. Iago i jo, més avançats, decidírem pujar per un camí pensant que encara no hauríem arribat a l’alçada prevista (error). Pocs metres després d’iniciada la pujada, a prop d’uns quants pins baixos vaig seure en una pedra per fer la primera gravació (després vàrem veure que no calia ni pujar ni fer la volta que vàrem fer per Can Franqueses)

Des d’allà, orientant al sud-est, es veu Granollers i la zona industrial Jordi Camp, a l’esquerra; i el final del polígon industrial Font del Ràdium (més enllà, la C-17), a la dreta. Aprofitant els pins com filtre de les remors de trànsit llunyà, vaig escoltar i enregistrar els sons que en aquell moment arribaven fins allà. A més dels ocells (gafarró, lavandera, mallarenga, entre altres) i el rumor greu i discret però continu i compacte, uns quants gossos bordant dominaven el paisatge sonor.

20170305_105209.jpg

Fa pensar que alguna gossera on mantenen gossos tancats ha d’estar just aquí perquè són molts gossos i tots (o quasi) borden des del mateix lloc (també, en ocasions sembla com si les bordades estiguesen reverberats per l’espai en el qual son tancats). Mirant el mapa es pot saber: gossera. Concretament la que gestiona l’Associació Protectors d’Animals de Granollers (APAG).

En aquell punt Estefanía i Humberto van fer el seu camí i ens vàrem dispersar uns moments. Al pocs miuts de continuar caminant ens vàrem veure a uns 500 metres. Ràpidament vàrem refer el grup i ens van explicar que ells ja havien trobat la Font de Ràdium (destí de la nostra passejada) i seguint les seves indicacions, en pocs minuts vàrem arribar.

20170305_131639.jpg

Entre pins, oms, acàcia falsa, canyes i vegetació diversa pròpia del bosc de riera, la construcció de la font i algunes taules de fusta amb bancs, alguna barana, indicava que aquell lloc està pensat com una àrea de parada en el camí. Prop d’una petita riera , completament seca, que baixa de les suaus muntanyes de la Serra de Ponent cap al Congost i el Besòs. A l’altra part de la riera ja trobem les naus industrials del polígon al qual dóna nom a aquesta font.

Passejant pels voltants vaig decidir fer una nova gravació. Aquesta vegada caminant i aturant-me quan em vingués de gust per tal de gaudir dels ocells, les remors del vent entre les branques i fulles dels arbres i dels motors llunyans, especialment de les motos.

Acabada aquesta primera passejada em vaig decirdir a fer una altra gravació similar tot i que aniria des de la mateixa font fins l’altra banda de la riera i faria un volt per la banda del polígon, abans de tornar.

image
20170305_115234
image
image

Part 1. Creuant la riera

Part 2. Tornada baixant a la riera

Part 3 Per la pinada propera

Cada participant va triar el seu recorregut, els moments i les ubicacions per gravar i, pràcticament, vàrem fer i desfer cadascun al nostre aire, al nostre gust. Així, a poc a poc, quan cadascun ho va decidir, ens ajuntarem a una de les taules properes a la font per fer un mos, beure i parlar una mica abans d’iniciar la tornada cap al tren.

La baixada va ser molt entretinguda perquè la conversa va ser alhora interessant i actual: la reforma de l’estiba. En arribar al bar de l’estació Granollers-Canovelles, amb una canya a la ma, donàrem per acabada la sortida, abans de pujar al tren de tornada cap a Barcelona.

——————————————————————————-

CAST/

El pasado domingo 5 de marzo el Grupo de Exploradores del Entorno Sonoro salió de Granollers para visitar la Font del Ràdium. Nuestra intención era escuchar y grabar los sonidos y el paisaje sonoro de un entorno híbrido entre el paraje natural y el industrial y la proximidad de la fuente mencionada con los polígonos industriales que tiene pegados hacían pensar que allí podríamos encontrar lo que queríamos encontrar.

Así, sobre las 10 de la mañana, nos encontramos Iago, Estefaní, Humberto y Pedro en la estación de Granollers-Centelles, punto de partida del camino. Bajando de la estación por el recorrido previsto ya podíamos ver que elentorno escogido era industrial, tal y como habíamos previsto, aunque un domingo por la mañana la actividad es mucho menor que un día entre semana. Siguiendo por la calle Joaquim Martorell llegamos a un paso inferior por debajo de las vías que permite cruzar a la otra parte de as vías sin peligro. Ya al otro lado, con un sol incipiente i el frecor de la mañana, rodeados de pájaros que revoloteaban por los árboles, fuimos haciendo camino.

Sin dejar las vías, por el Camí de Can Rosselló, y superada la entrada a una parcela cerrada, se inicia la subida hacia la Fuente. No es muy larga y en poco tiempo llegamos a una zona de cultivos más llana. Iago y yo mismo, más avanzados, decidimos subir por un camino pensando que no habíamos alcanzado la altura prevista (error). Pocos metros después de iniciada la subida, cerca de un puñado de pinos bajos me senté en una piedra para hacer la primera grabación (después vimos que no era necesario ni subir, ni dar la vuelta que hicimos por Can Franquesses).

Desde allà, orientados al sureste, se ve Granollers y la zona industrial Jordi Camp, a la izquierda; y el final del polígono de la Font del Ràdium (más allá, la C-17), a la derecha. Aprovechando los pinos como filtro de los rumores del tráfico alejado, pude escuchar y grabar los sonidos que en aquel momento llegaban hasta allí. Además de los pájaros (verdecillo, lavandera, carboneros, entre otros) yel rumor grave y discreto pero continuo y compacto, unos cuantos perros ladrando dominaban el paisaje sonoro.

20170305_105209.jpg

Hace pensar que alguna perrera donde matienen perros encerrados tiene que estar aquí al lado porque son muchos perros y todos (o casi todos) ladran desde el mismo sitio (también, en ocasiones parece como si los ladridos estuviesen reverberados por el espacio en el que están encerrados). Mirando el mapa se puede saber: perrera. Concretamente la que gestiona la Associació Protectors d’Animals de Granollers (APAG).

En ese punto Estefanía y Humberto hicieron su propio camino y nos dispersamos unos momentos. A los pocos minutos de continuar caminando nos vimos a unos 500 metros. Rápidamente rehicimos el grupo y nos explicaron que ellos ya habían encontrado la Font del Ràdium (destino de nuestro paseo y siguiendo sus indicaciones, en pocos miutos, llegamos.

20170305_131639.jpg

Entre pinos, olmos, falsas acacias, cañas y vegetación diversa, porpia del bosque de riachuelo, la construcción de la fuente y algunas mesas de madera con bancos, alguna baranda, indicaba que aquel lugar está pensado como área de parada en el camino. Cerca de un pequeño riachuelo, completamente seco, que baja las aguas de las suaves monañas de la Serra de Ponent hacia el Congost y el Besós. A la otra parte del riachuelo ya encontramos las naves industriales del polígono al que da nombre esta fuente.

Paseando por las inmediaciones decidí hacer una nueva grabación. Esta vez caminando y parando cuando me apetecía para disfrutar de los pájaros, los rumores del viento entre las ramas y las hojas de los árboles y los motores lejanos, especialmente de las motos.

Acabado este primer paseo, me decidí a hacer otra grabación similar aunque iría desde la misma fuente hasta la otro lado del riachuelo y haría una vuelta por el lado del polígono, antes de volver

image
20170305_115234
image
image

Primera parte. Cruzando el riachuelo

Segunda parte. De vuelta bajando al riachuelo

Tercera parte. Por la pinada cercana

Cada participante escogió su recorrido, los momentos y las ubicaciones para grabar y, prácticamente, hicimos y deshicimos cada uno a nuestro aire, a nuestro gusto. Así, poco a poco, cuando cada uno lo decidió, nos fuimos juntando en una de las mesas próximas a las fuente para comer y beber algo y hablar un poco antes de iniciar la vuelta al tren.

La bajada fue muy entretenida porque la conversación fue a la vez interesante y actual: la reforma de la estiba. A llegar al bar de la estación Granollers-Canovelles, con una caña en la mano, dimos por acabada la salida, antes de subir al tren de vulta a Barcelona.